Sonntag, 31. Mai 2009

Capítol 5. La Policia

Capitol 5. La Policia

En aquest pais hi ha tres tipus de policia. La policia federal, amb competéncies a la capital federal i temes de caracter nacional. Hi ha la gendarmeria, que vindria a
ser semblant a la Guàrdia Civil. I a més cada província té la seva policia provincial pròpia.

L'uniforme de la policia es d'un blau fosquíssim, tirant a negre que espanta a primera vista.

Dintre de la capital es poden veure en gran nombre els policies 'fixes' amb xaleco taronja. Hom diria que estàn vigilant edificis oficials. Però no és aquesta la realitat. Es troben a la porta de bancs, a les cantonades de més trànsit i devant de edificis de vivendes. Darrerament ha aparegut un d'aquests a la cantonada de la 'cuadra' on visc. Sospito que ha estat contractat per algún particular per própia seguretat.

Visc a la perifèria de Buenos Aires. Es una zona 'residencial'. Hi ha un petit centre comercial a 500m de casa, que vindria a ser el centre del barri. La policia passeja habitualment pels voltants d'aquest centre comercial. La ronda pels carrers de l'area residencial la fan en cotxe patrulla. Els primers dies de la nostra estáncia ens cridava la curiositat el seu pas pel carrer, perque el canó del fusell sobresortia de la finestra del copilot. Si era una mostra de intimidació o prepotencia, no ho he esbrinat.

Quan vaig arribar es veien pocs policies al barri. Peró darrerament s'en veuen molts més. Les notícies de assessinats i asalts ha augmentat el darrer any. Els veig passejar pel carrer principal sempre que hi paso. A sobre del uniforme porten una protecció antibales.

Els patrullers 'a peu' acostumen a ser dones. Qüestió de imatge (imagino!). És espectacular la diferencia de tamany entre els homes i les dones policia. Ells acostumen a ser entre 30 i 40 cm més alts que elles.

Per dintre la zona residencial es mouen també cotxes de vigilància privats contractats pels veïns. A més d'aixó, pràcticament a cada cantonada hi han garites amb vigilants particulars.

També poden trobar-se controls de transit. Darrerament molt freqüents. Venen indicats per una fila de 4 o 5 'conos' de color taronja al mig de la via. Un policia es posa al devant i fa les indicacions per que el vehicle pari. Un altre policia es troba a la vorera, visiblement armat (antibales, fusell, pistola, ...) El grup es troba format en total per dos o tres efectius. Però el cotxe patrulla que tenen estacionat és un furgó de 8 seients.


En alguns llocs especialment conflictius hi ha destacaments de Gendarmeria. Aquests tenen uniforme verd oliva. I armament 'llarg'. Tots tenen fusell. Els he vist als límits dels barris més pobres. Diuen que és allà on se sospita que els criminals i
deliqüents s'amaguen. No puc imaginar què induiria a criminals i delinqüents
a amagar-se en llocs rodejats per la Gendarmeria (?) També fan feines de control de trànsit. La Gendarmeria ve a ser com la Guàrdia Civil espanyola.


Les comisaries de barri son edificis que semblen petits exteriorment. Són fàcils de identificar, perque a la seva vorera s'hi troba gran quantitat de motos. En ocasions també algún cotxe destroçat a conseqüéncia d'un accident. Quan un s'hi acosta inclús es pot veure el cartell 'Comisaria'

Els cotxes patrulla són majoritàriament de marca Ford.

Tenim a prop de casa un destacament de policia a cavall. En alguna ocasió hem vist passar pel carrer una parella d'efectius a cavall.


La policia no és una institució gaire respectada per la deliqüéncia d'aquest pais. Fa qüestió de dos mesos, un tinent va ser assassinat en una botiga, perque es va presentar inopinadament, quan els atracadors eren a dins. En alguna ocasió inclús algún policia ha estat assassinat al bus.

L'anecdota més curiosa que he llegit tracta d'uns delinqüents, l'objectiu dels quals era el robatori de un cotxe. La notícia deia que es tractaba del cotxe oficial de un ministre. I presentava els delinqüents, com uns 'xapuceros', perque ni tan sols s'havien molestat en observar qui anava a dins i tampoc si el cotxe tenia protecció.

Sonntag, 31. August 2008

Capitol 4. Els Nens -II-

Avui toca el torn dels meus nens.

El temps passa sense pausa. Els nanos no paren de canviar.

Quan miro en Guillermo, veig que s'està fent un home.
Ha canviat moltissim desde que som aqui. Els primers mesos era encara com una criatura. Atabalat correns i perseguint les seves germanes per tota la casa (encara ho fa de tant en tant!).
Ara s'ha asentat. S'el veu mes responsable. El seu interés passa per relacionar-se amb els seus companys d'escola. No hi ha dia que no demani per anar a casa d'algun amic, o si un amic seu pot venir a casa.

També ha canviat la seva relació amb l'escola. Es preocupa sempre de fer els deures que li encarreguen. Em demana sempre per ajudar-lo. Especialment en alló que fa referéncia al castellà. A diferéncia de l'escola de Berlin, aqui ha obert la seva comunicació cap a mi. Mentre que a Berlin no obria la boca al sortir de classe,
ara m'explica sempre alguna anécdota que ha viscut a l'escola.

També ha canviat la se va relació vers les seves germanes. Fins ara es mostrava gelós cap a totes dues. Ara la gelosia es dirigeix especialment cap a Hanna. M'atreviria a dir que Hanna és la que li sap plantar cara, mentre que Eva sempre li riu les gràcies. És irritant la insisténcia i perseverància que posa en destacar
totes les faltes i defectes que veu en Hanna (que si Hanna ha dit això, o que si Hanna ha fet allò, ...!!!)

Resulta divertit i alhora preocupant sentir-los parlar en aquesta variant del castellà, amb el particular só de les 'll' i 'y'. També pronunciar les 'ce', 'ci', com a 'se' i 'si', i fer servir el so 's' enlloc per la 'z'.


Tant Guillermo com Hanna incorporen ràpidament el nou vocabulari castellà. Però en canvi, Eva és més lenta i te dificultats en expresar-se correctament en castellà. Dic jo si no serà que Eva pren la seva mare com a referéncia i el seu raonament es
desenvolupa en alemany, la qual cosa faria que el seu pensament flueixi en alemany, però no es veu acompanyat per la mateixa fluidesa en l'us del llenguatje castellà.

També ha canviat el comportament de Guillermo cap a nosaltres, els seus pares. Mentre que a Berlin, la seva mare era l'objecte dels seus desitjos, aqui ho soc jo. Sovint rebutja la seva mare i no deixa que ella se li acosti ni que li faci petons. Bastant sovint la tracta de bruixa. Sospito si no serà la época en que els nois comencen a veure un 'encant especial' d'amor/odi cap a les noies.


Hanna continua tenint un comportament que no correspón a la seva edat. Té una iniciativa que espanta. Tot ho vol fer sola. Ajuda a tots, especialment a la seva germana Eva, a qui s'encarrega de despertar cada dia. ES comporta com si fos la seva mare. No para quieta un moment. Sempre se la pot veure enfeinada. Dibuixa, pinta, llegeix, escriu, juga, ... Quan juga no li falta companyia. A casa, Eva és la seva companya de jocs invariable. Guillermo queda al marge. I si el gat cau a les seves mans ho te clar (el gat em refereixo!) L'agafa, se l'emporta cap a la habitació i no el deixa sortir. Juga a que ella és la mestra i el gat l'alumne. Li dona un full de paper i simula que llegeix i escriu com si fos un nen. A l'escola té les seves incondicionals. Quan vaig a recollir-la sempre és amb elles, i les dirigeix cap amunt i avall del pati sense deixar de riure.

Quan és hora d'anar a l'escola és invariablement la primera que s'aixeca, pren l'esmorzar, es vesteix i prepara els seus llibres i llibretes. Encara li sobra temps
per posar el dinar al gat, deixar-lo que sorti al carrer i empeitar la seva germana perque s'afanyi, s'aixequi i baixi a esmorzar.


Apa, fins el proper capitol.

Donnerstag, 26. Juni 2008

Capitol 4. Els Nens -I-

Dividiré els nens d'aqui en tres grups.
Un és el grup de nens descendents d'europeus. No es podrien diferenciar dels nens que viuen a Europa. Tenen la pell clara, alguns son rosos, el mateix tipus de nas i cara que el promig europeu.
El segon grup estaria composat per nens de pell fosca. A primer cop d'ull, i quan acabes d'arribar, no veus diferencies apreciables entre els seus components. Qui porta més temps aqui si que pot diferenciar quins són bolivians, peruans, paraguaians, colombians, etc.
El tercer grup seria el de nens que no són ni del primer ni del segón grup. Seria el grup de nens que són descendents del nadius d'aquesta regió, peró amb intensa barreja europea.
En el meu subconscient s'ha anat instal.lant la imatge del personatje mes intrínsecament argentí, com un tipus de mitjana estatura, pell morena, ulls principalment negres, cabell llis i fosc, llavi superior emergent, nas afilat, de caràcter nostàlgic i comportament marginal.
La majoria dels nens van a escola. La guarderia és bastant informal. Peró a l'escola tots els nens van amb uniforme. No parlo només de les escoles privades, sino també les públiques. I no em refereixo a un uniforme amb sueter, pantaló i sabates que tots els nens duen inmaculats, sinó a la imprescindible 'bata' ("guardapolvo") A les escoles públiques fan servir 'bata blanca', lo qual no quadra ambels meus records infantils a Barcelona, en que anàvem amb bata de ratlles blaves.
Les escoles privades és un altre tema. Els alumnes d'aquestes sí que mostren 'uniformitat de colors'. Cada escola combina de manera propia el color de sueter, pantaló / faldilla i mitjons (sabates sempre negres!) I els estudiants de secundaria, a partir de 14 anys, amb corbata!
A l'escola és de estricta obligació la formació dels nens al pati al començar les classes al matí i al acabar a la tarda. Tots junts, però separats per cursos. A l'acte del matí pujen dues banderes: la nacional i la de la província, mentre sóna (o els alumnes i profesors canten, donat el cas) l'himne a la bandera. A l'acte de la tarde, es baixen les banderes, però aquest cop en silenci.
Encara que, com he dit, la majoria de nens van a escola, sempre es veuen nens que a primera vista un té dubtes que hi vagin o no. Són els que veus pasar pel carrer amb espardenyes, amb samarreta i pantaló bruts. Uns recullen cartrons, altres demanen 'plata' en els llocs d'estacionament més freqüentats. A canvi d'unes monedes es cuiden que al teu cotxe no 'apareguin' ratlles. Altres es diverteixen fen entremaliadures o martiritzant ocells a base del conegut sistema de llençament de pedres.
De tant en tant es veu passar pel carrer un grup de nens petits acompanyats de una o dues dones. Es de sospitar que una serà la mare de un, dos o tres dels nanos. L'altre pot ser la neboda, la germana, la cosina, la veina o una amiga.
Pel que he sentit, és habitual entre les classes humils tenir un, dos o més'compromisos'. Aixó vol dir que una dona ha tingut relacions amb un, dos o més homes, amb els quals ha tingut (o no) fills. Per descomptat no parlo dematrimonis 'legals'!.
Apa, fins el proper capitol.

Samstag, 29. März 2008

Capitol 3. El Clima

Dels prop de nou mesos que porto aqui, vaig a explicar les impressionsque he tingut del clima d'aquesta ciutat.
Vaig arribar al mes de juliol, quan aqui es hivern. El dia de la meva arribada (16/Jul) es complia una setmana de la nevada que va caure sobre Buenos Aires aquest any. Un fet insòlit, segons els comentaris de tothom que he trobat i que es recordarà durant molts anys. Es a dir, els hiverns no són ni de lluny tant freds com a Berlin.
Quan escric aquestes linies, estem a la tardor. Ja he viscut la primavera i l'estiu. Haig de dir quela primavera en aquesta ciutat no és tampoc ni de lluny tan suau comla primavera que recordo de Barcelona. La primavera comença en aquestes latituts cap al 20 de Setembre i no vaig gaire errat si dic que els mesos de primavera va ploure aproximadament un cop cada setmana. Apart d'aixó, en dues ocasions, el temps ha canviat tant sobtdament que, després de uns dies d'anar ambsamarreta i bermudes, hem hagut de tornar a agafar un jersei.
Vaig tenir també un contacte previ amb la tardor. Només va durar una setmana. Era l'interval que vaig estar aqui amb anterioritat al trasllat 'definitiu'. Recordo que els arbres (els que també es poden veure a Europa!!) tenien les tonalitats pròpies que coneixem a Europa (marrons, taronges, vermells, ...) Però la temperatura d'aquesta estació era bastant més benévola que la de la mateixa estació quan era a Berlín. M'aventuraria a dir que la tardor ha de ser semblant a la tardor de Barcelona.
Penseu que Buenos Aires és al costat del Rio de la Plata. Un riu amplíssim que és allà on s'uneixen el riu Uruguai i el riu Paraná. El riu de la Plata és un riu amplíssim però poc profund. Per fer-vos una idea, vindria a ser com la platja de Sitges, que camines i camines, i sempre toques el fons. Es clar que no és ben be així, perque si no els vaixells no podrien navegar, peró us dona una idea (riu ample i relativament poc profund)
En aquesta regió hi ha abundància d'aigua. Per posar-vos un exemple. Ara deu fer sis mesos van començar unes obres per fer clavegueram en el barri. El procediment per fer-ho es el següent. Es perfora un pou al carrer. Aqui no hi han máquines per fer aixó. Es una feina a base de força humana (pic i pala). Un cop fet el pou, es fa una galeria subterrània carrer amunt i carrer avall. Ara bé, per poder progressar dins la galeria, s'ha de treute l'aigua. L'aigua no corre a gaire profunditat i els 'galeristes' quedarien anegats. De manera que unes bombes van treien de manera continua (nit i dia) aigua que baixa pel carrer (nit i dia!!) Milers i milers de litres d'aigua que baixen pel carrer desde fa sis mesos!!! I ningú no aprofita aquesta aigua!!. Quan la galeria avança, les seves parets, el terra i el sostre es van rebosant de formigó. Així queda feta la clavegera. La previsió, segons els rumors, és que aixó duri uns cinc mesos més (i la circulació d'aigua cap al riu)
La pluja aqui és molt diferent que a Barcelona. Apareix de manera imprevista i en ocasions ha estat dies sense parar. També la formació de tempestes em resulta anormal. Hi ha molta aigua i calor. Resultat: molta humitat i una forta evaporació. Després de tres dies amb aquestes condicions, s'acumulen els núvols i cau una tempesta. Aquesta setmana portem tres dies de tempesta.
Una epoca tradicional de tempestes es a finals d'Agost. Aqui parlen de les tempestes de Santa Rosa de Lima (30 Agost). Segons m'han informat, són tempestes violentes amb gran aparell eléctric. L'any passat les vaig patir. El cel es possava negre. Els núvols amenaçants ho envoltaven tot. Es presentia el desastre. El ventbufava i advertia que aviat passaria alguna de grossa. Aquesta epoca la vaig patir especialment, perque la casa on vivim tenia ferides a la teulada i ens entrava aigua al pis superior. Només un parell de mesos després, quan es van posar d'acord el temps i el reparador de teulades, les ferides van quedar guarides.
L'estiu és molt calurós. Res a veure amb els estius catalans. Són habituals les temperatures per sobre dels 30ºC. En aquests moments s'agraeix tenir una piscina a casa i passar-se hores a l'aigua.

Samstag, 10. November 2007

Capitol 2. La Gent

Aquesta ciutat és inmensa.
Buenos Aires és una ciutat-província. Al voltant hi han altres municipis que, encara que són adjacents a Buenos Aires, no formen part de la ciutat autónoma de Buenos Aires, sino de la província de Buenos Aires i conformen, juntament amb la capital, el que es conneix com el 'Gran Buenos Aires'. Aquesta zona acull al voltant de 12 milions de persones. Tot aixó conforma un conjunt urbà que ocupa el lloc 10 en la escala d'agrupacions més poblades del món.

La majoria de la gent d'aquest pais té ascendéncia europea. La major part, per aquest ordre, són descendents de italians i espanyols. Entre 1857 i 1920, Argentina va ser el segón pais que més inmigrants va rebre (el primer va ser els Estats Units) En aquest periode van arribar a aquest pais 5.481.276 inmigrants, dels quals 2.341.126 eren italians i 1.602.752 eren espanyols. Són els que han portat alpais a ser el que és avui dia.

Les primeres setmanes d'estar per aqui, havia de moure'm sovint per la ciutat amb taxi. Tots els taxistes amb qui parlava eren descendents de italians. Van aproximadament per la tercera generació.

Actualment la inmigració prové dels paísos de la zona: de Bolivia, de Perú, de Uruguay, de Paraguay, ... Pocs són de Xile. Hi ha una rivalitat espécial entre Xile i Argentina. Són com dos països separats per una muralla natural (els Andes) Podria dir-se que són dos països que es donen l'esquena. Els nous inmigrants, com els que sempre han arribat a tot arreu, venen amb recursos precaris, forçats per la falta de feina als seus paisos d'origen.

La gent t'ajuda si estàs perdut. Desde el cotxe et criden (o crides) i et pregunten on és tal o qual carrer. On es troba la farmàcia més propera ... El tracte és famíliar. Imagino que les desgràcies fan solidari, i aquesta gent les ha passat ben magres fa només cinc anys, havent perdut de la nit al dia gran part dels seus estalvis.

Hi han grandíssimes diferéncies entre classes socials. Hi han marginats i benestants vivint a poca distància. La vigilància és gran. Són habituals els policies, la seguretat privada, alarmes a les vivendes i reixes pràcticament a tots els balcons de pisos baixos de la ciutat.

Un parell d'exemples d'aquestes diferéncies són les escombraries. Debeu pensar "per què?"

- Allà on va a parar el que la gent no necessita o ja no vol perque és vell, gastat o passat de moda, són les escombraries. El que per a una persona és vell i gastat, per a un altre encara es pot fer servei. Aixó és el que passa aqui. Pocs dies després de entrar a viure a la casa d'aqui, i havent rebut tot el que haviem embalat a Berlin, algunes coses van anar a parar a les escombraries, perque ja no les voliem. Van ser dipositades en un espècie de paperera que hi ha davant de cada casa. Però vet aqui que unes hores més tard un grup de persones eren al voltant de la paperera treient el que nosaltres haviem deixat i emportant-se part de la mercaderia: una borsa de viatje vella, joguines que els nens ja no feien servir, ...

- Als anys setanta, recordo que haver vist correr per Granollers una persona que anava pels carrers amb un carret recollint cartrons i ampolles de cava. Em pensava que aixó formava part del passat fins que en arribar a aquesta ciutat he vist decenes d'aquestes persones que circulen per la ciutat amb el seu carretó recollint cartrons. Aqui s'els anomena 'cartoneros' (nom autoexplicatiu!!) Malgrat que nosaltres no vivim dins la ciutat, sino a la perifèria, a casa també hem rebut la seva visita. Un cop acabats de instal.lar, i havent col.locat les taules, cadires, cuadres, llibres, etc, que venien amb la nostra mudança, van quedar muntanyes de cartrons escampats per terra. No van passar ni tres hores, que ja teniem el primer visitant equipat amb el seu carretó. Un home vell, prim i arrugat, amb la pell cremada pel sol i entre atemorit i feliç d'haver trobat una muntanya de cartrons davant d'una casa que feia mesos estava deshabitada. Imagino que la notícia va córrer entre els 'cartoneros' propers ("Una familia nueva!!!") Una setmana després, tornávem a treure cartrons al carrer i, sens falta, un 'cartonero' passava a retirar-los. Encara un mes més tard, una nova remesa de cartrons era dil.ligentment retirada per un tercer 'cartonero'

Desde la part de societat benestant on em trobo, puc notar desconfiança en el tracte. No pas amb tothom. Només és sensible al tractar amb gent que es troba en un nivell social inferior. L'intercanvi de 'Bon dia!' no és només una salutació. És una queixa i desconfiança amagada, provocada per la diferència social. Si mires fixament als ulls d'aquesta gent quan parles amb ells, es pot notarel seu nerviosisme. Els ulls no enganyen!!

Per les converses que he pugut mantenir i el que he llegit, veig que en aquest pais, la picaresca ha tingut (o encara te!) relevància social. Se la conneix com a 'viveza criolla'. Ha caigut a les meves mans un llibret que porta per títol 'El atroz encanto de ser argentinos' (Marcos Aguinis), que descriu així aquesta actitut: "La viveza criolla da gracia, incluso risa. Pero su humor es negro. Tiene un efecto antisocial, segrega resentimiento y envenena el respeto mutuo. Sus consecuencias, a largo plazo, son trágicas. No sólo en el campo moral, sino en los demás, incluso el económico. Pone en evidencia una egolatría con pies de barro, un afán de superioridad a costa del prójimo y una energía que se diluye en acciones estériles."

No pretenc insinuar que aquestes afirmacions siguin correctes, enganyoses, tendencioses, parcials, generals o particulars. Només porto aqui 4 mesos. Però el que he notat en moltes converses, és que parlar de governants i parlar de corrupció va tot dins el mateix paquet.Part de raó ha de tenir aquesta descripció quan la paraula corrupció és d'us tant freqüent en aquest pais tan ric com imprevisible.

Mittwoch, 24. Oktober 2007

Capitol 1. L'idioma

Abans d'arribar a aquesta ciutat havia sentit moltes històries i moltes anècdotes sobre la varietat idiomàtica d'aquesta part del mon. Apart de certes paraules que a Espanya són d'us freqüent (i aqui també!) però que en aquest pais tenen un significat molt diferent, també m'havien explicat peculiaritats del caràcter dels argentins. Tot ha coincidit!.
Però he descobert més detalls dels que m'esparava. Desde Europa no m'havia adonat correctament de les dimensions d'aquest subcontinent. A Europa ens sentim molt orgullosos de tenir una col.leccio d'idiomes (espanyol, portugués, italiá, grec, francés, alemany, anglés, ...)Innocent de mi, m'havia fet la idea que tots el paisos de Sudamérica parlaven el mateix espanyol. Dons no!!! Cada pais te les seves particularitats. Només a Argentina tenen aquest accent peculiar de pronunciar les 'll' i les 'y' de la mateixa manera com si fosin 'sh'. Prous malentesos que crea als meus fills a l'escola!! Especialment a Hanna i Eva que tot just aprenen a escriure en alemany + 2 variants de castellà (la que sentenquan jo els parlo i la de la resta de la gent en aquesta ciutat) !!
Un descobriment sorprenent ha estat saber que els habitants d'aquest pais no diuen que parlen 'espanyol'. Ells sempre diuen que parlen 'castellano'. Apa aqui!! No vull ni recordar la quantitat de discusions que, estant a Europa, m'havia suposat explicar a no espanyols la varietat lingüìstica que tenim a Espanya. Que si català, castellà, euskera, galleg, ...! I la inevitable pregunta: 'El castellà és o no és el mateix que espanyol?' !!Dons ves per on, aqui ho tenen clarissim. Castellà!! o com diuen aqui, amb la gràcia que només ells tenen: "casteshano"!!
Un altre ironia dels idiomes és que en arribar aqui, i coneixent que aqui també parlen 'castellano', jo donava per suposat que parlant el meu 'espanyol' de Barcelona, no tindria cap problema per entendre el que em diguessin. Aixó és cert només en part. He descobert que moltes paraules que fan servir aquisón similars a les que havia sentit dir a la meva avia fa 30 anys.
Per exemple:
- aguardar (=esperar)
- quebrar (=romper)
- malograr (=estropear)
- balde (=cubo)
- demora (=retraso)
- soga (=cuerda)

Un dels malabarismes verbals que em porta de cap és el d'evitar el verb 'coger'. No és correcte en aquest pais pronunciar-lo perque s'interpreta com 'follar'
Si vull dir 'coger el bus' haig de dir 'tomar el bus'
Si vull dir 'coger el libro' haig de dir 'agarrar el libro'
Si vull demanar 'coge la llave!' haig de dir 'sujeta la llave!'